Els fets

Documental on s'expliquen els fets en català, amb subtítols en castellà
Documental donde se explican los hechos en català, con subtítulos en castellano
Documentary where the facts are explained in catalan, with subtitles in spanish





Els fets en: CATALÀ, CASTELLANO, ENGLISH.

CATALÀ

Juanjo Serrano militant del PCPC, i membre del Comitè Central del PCPE durant els fets, i dos membres dels CJC/JCPC, pendents d'un judici en què se'ls demana tres anys i deu mesos de presó a cada un d'ells. 

L'acusació de l'estat demana tres anys i deu mesos de presó per a tres comunistes de l'estat espanyol, membres del PCPE i els CJC. El fiscal manté la seva petició en els fets ocorreguts a Barcelona el 14 de novembre de 2007, amb motiu de la manifestació en protesta per l'assassinat d'un jove antifeixista a Madrid l'anterior dia 11. 

Aquesta acusació és un muntatge policial -sustentat en proves falses i faltes de tota consistència- per intentar desmobilitzar a l'organització comunista en aquest país, i a altres organitzacions anticapitalistes que actuen dins del moviment antifeixista. 

Els fets que van donar lloc a aquest muntatge són els següents: 

L'11 de novembre de 2007 va ser assassinat al metro de Madrid el jove antifeixistaCarlos Palomino, a mans d'un feixista de 23 anys -soldat professional de l'exèrcit espanyol- que es dirigia a una concentració del partit feixista Democracia Nacional. Immediatament se succeeixen les concentracions i mobilitzacions de condemna i repulsa per aquest assassinat feixista en diferents ciutats de l'estat espanyol, també a Barcelona.

L'estat d'indignació dels/les manifestants antifeixistes és proporcional a la brutalitat de l'assassinat i a la tergiversació informativa que els mitjans de comunicació del sistema realitzen en presentar el fet amb el conegut i interessat discurs de "enfrontament entre grup de joves antisistema".

El 14 de novembre a Barcelona, diversos col·lectius i organitzacions antifeixistes convoquen una manifestació, on des del primer moment queda clar que la policia -Mossos d'Esquadra (dirigida pel Conseller Saura d'ICV-EUiA (socis catalans d'Esquerra Unida i el PCE)- tenen ordre de no deixar-la discórrer de manera pacífica. L'operatiu muntat no té cap tipus de proporcionalitat amb la protesta: presa policial del centre de Barcelona amb els antiavalots preparats per a carregar, intimidacions al metro als i les assistents, ambulàncies preparades com si d'un escenari bèl·lic es tractés, amenaça de càrrega quan el principi de la manifestació es posa en marxa, etc. 

Durant la manifestació es succeeixen diversos intents -per part de l'operatiu policial- per tallar la manifestació en diversos punts, el que fa augmentar el nerviosisme i la indignació per part dels manifestants. Aquesta situació es va agreujant durant la marxa, i quan aquesta no porta ni 400 metres de recorregut es produeix una brutal càrrega policialque crea -en el mateix centre de Barcelona- una situació de commoció social impossible de justificar, en estendre's la repressió a la zona comercial del Passeig de Gràcia i acabar afectant els transeünts.

Com a resultat de la càrrega policial es produeixen diverses agressions, en què diversos manifestants han de ser evacuats en ambulància. També es produeixen 5 detencions, entre elles la de dos camarades dels CJC/JCPC, que són conduïts a la comissaria central dels Mossos d'Esquadra de Barcelona, i, atès que un dels detinguts era menor d'edat en aquell moment, la policia no va tenir més remei que comunicar a la família la seva detenció -en cas contrari haurien estat com a mínim 48 hores sense comunicació exterior-.

Immediatament, dirigents del PCPC i dels CJC/JCPC, acompanyats d'una advocada, es van presentar a la comissaria amb els pares dels detinguts. En aquest moment aquests són requerits per a que s'identifiquin i, després d'una llarga espera a la comissaria, un policia crida a un camarada del PCPC i a dos camarades dels CJC/JCPC per informar-los que han estat reconeguts per la seva intervenció en la manifestació i que han estat denunciats per la policia. Tot un muntatge policial -ja que fins i tot es dóna el cas que el nostre militant del Partit no havia pogut participar en la manifestació per dificultats en el seu treball- dirigit a criminalitzar la lluita antifeixista i a la militància comunista.

En els dies successius el fiscal va concretar la denúncia: D'una banda, tres companys antifeixistes detinguts en la manifestació. D'altra, tres camarades del PCPC-PCPE i dels CJC/JCPC (un dels detinguts i dos dels inculpats a la comissaria), als quals se'ls acusa "d'un delicte d'atemptat i per un delicte de desordres públics", per muntar una suposada barricada amb contenidors d'escombraries i apedregar a la policia. Sol·licitant "3 anys i 10 mesos de presó i la inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu".

L'expedient dels menors queda arxivat, ja que el tribunal de menors no veu indicis de delicte. Per sostenir aquesta denúncia la fiscalia només presenta una prova, el testimoni dels policies, no hi ha cap altra prova que passessin els fets esmentats. 

No és la primera vegada que el govern espanyol (el fiscal és el representant del govern en el procés judicial) recorre a falses denúncies contra activistes anticapitalistes de diferents ideologies, només amb la falsa declaració de la policia (a l'estat espanyol la declaració policial té rang de prova, no així la dels altres testimonis). La diferència en aquest cas, és que en lloc d'un únic sumari que afecti a tots els inculpats pels mateixos fets, el fiscal els ha separat en dos sumaris: un amb els tres activistes que pertanyen a diferents organitzacions, i un altre, exclusivament contra els militants comunistes del PCPC i dels CJC/JCPC.

Per tot l'exposat el Comitè Executiu del PCPE, entenent aquesta situació de persecució i repressió contra tres militants comunistes -que poden acabar sent condemnats a presó en el judici a celebrar en els propers mesos- com una acció planificada pels aparells de l'estat contra el nostre projecte polític i contra el desenvolupament d'una opció revolucionària a l'estat espanyol acorda: 

- Realitzar una campanya informativa a nivell internacional, perquè es conegui el caràcter repressor del sistema monàrquic-burgès espanyol, i el seu fals discurs democràtic.

- Demanar la solidaritat de totes les persones i organitzacions polítiques que comparteixin la lluita antifeixista en qualsevol lloc. 

- Desenvolupar en els propers mesos accions de protesta, i en solidaritat amb els tres processats, exigint el sobreseïment de la causa. Igualment per als altres tres companys antifeixistes jutjats en peça a part. 

- Continuar, i intensificar, la campanya contra l'ascens del feixisme a l'estat espanyol, i les complicitats en tots els aparells de l'estat. Denunciant, de manera especial, l'ascens en l'escalafó policial de comandaments d'individus declaradament feixistes; promoguts en els darrers anys amb tota preferència des de les mateixes acadèmies de policia de l'estat.

PER LA LLIBERTAT DELS ENCAUSATS DE BARCELONA! 
LLUITA INCONDICIONAL CONTRA EL SISTEMA MONÀRQUIC-BURGÈS! 



CASTELLANO

Juanjo Serrano, militante del PCPC y miembro de su Comité Central durante los hechos, y dos miembros de los CJC/JCPC, pendientes de un juicio en el que se les solicita tres años y diez meses de cárcel a cada uno de ellos.

La acusación del estado solicita tres años y diez meses de prisión para tres comunistas españoles, miembros del PCPE y los CJC. El fiscal sustenta su petición en los hechos ocurridos en Barcelona el 14 de noviembre de 2007, con motivo de la manifestación en protesta por el asesinato de un joven antifascista en Madrid el anterior día 11.

Esta acusación es un montaje policial -sustentado en pruebas amañadas y faltas de toda consistencia- para tratar de desmovilizar a la organización comunista en este país, y a otras organizaciones anticapitalistas que actúan dentro del movimiento antifascista.

Los hechos que dieron lugar a este montaje son los siguientes:

El 11 de noviembre de 2007 fue asesinado en el metro de Madrid el joven antifascista Carlos Palomino, a manos de un fascista de 23 años - soldado profesional del ejército español- que se dirigía a una concentración del partido fascista Democracia Nacional. Inmediatamente se suceden las concentraciones y movilizaciones de condena y repulsa por este asesinado fascista en distintas ciudades del estado español, también en Barcelona.

El estado de indignación de los/las manifestantes antifascistas es proporcional a la brutalidad del asesinato y a la tergiversación informativa que los medios de comunicación del sistema realizan al presentar el hecho con el consabido e interesado discurso de "enfrentamiento entre grupo de jóvenes antisistema".

El 14 de noviembre en Barcelona, diversos colectivos y organizaciones antifascistas convocan una manifestación, donde desde el primer momento queda claro que la policía - Mossos d'Esquadra (dirigida por el Conseller Saura de ICV-EUiA - socios catalanes de Izquierda Unida y el PCE-) tienen orden de no dejarla discurrir de forma pacífica. El operativo montado no guarda ningún tipo de proporcionalidad con la protesta: toma policial del centro de Barcelona con los antidisturbios preparados para cargar, intimidaciones en el metro a los asistentes, ambulancias preparadas como si de un escenario bélico se tratara, amago de carga cuando la cabeza de la manifestación se pone en marcha, etc.

Durante la manifestación se suceden diversos intentos -por parte del operativo policial- para cortar la manifestación en diversos puntos, lo que hace aumentar el nerviosismo y la indignación por parte de los manifestantes. Esta situación se va agravando durante la marcha, y cuando ésta no lleva ni 400 metros de recorrido se produce una brutal carga policial que crea -en el mismo centro de Barcelona-, una situación de conmoción social imposible de justificar, al extenderse la represión a la zona comercial del Passeig de Gracia y acabar afectando a los transeúntes.

Como resultado de la carga policial se producen diversas agresiones, en las que varios manifestantes tienen que ser evacuados en ambulancia. También se producen 5 detenciones, entre ellas la de dos camaradas de los CJC-JCPC, que son conducidos a la comisaría central de los Mossos d´Esquadra de Barcelona; y, dado que uno de los detenidos era menor de edad en ese momento, la policía no tuvo más remedio que comunicar a la familia su detención -de lo contrario habrían estado por lo menos 48 horas sin comunicación exterior.

Inmediatamente, dirigentes del PCPC y de los CJC-JCPC, acompañados de una abogada, se personaron en la comisaría junto a los padres de los detenidos. En ese momento éstos son requeridos para que se identifiquen y, después de una larga espera en la comisaría, un policía llama a un camarada del PCPC y a dos camaradas de la CJC-JCPC, para informarles que han sido reconocidos por su intervención en la manifestación, y que han sido denunciados por la policía. Todo un montaje policial - ya que incluso se da el caso que nuestro militante del Partido no había podido participar en la manifestación por dificultades en su trabajo- dirigido a criminalizar la lucha antifascista y la militancia comunista.

En los días sucesivos el fiscal concretó la denuncia: Por un lado, tres compañeros antifascistas detenidos en la manifestación. Por otro, tres camaradas del PCPC y de la CJC-JCPC (uno de los detenidos y dos de los inculpados en la comisaría), a los que se les acusa "de un delito de atentado y por un delito de desórdenes públicos", por montar una supuesta barricada con contenedores de basura y apedrear a la policía, y para los que se solicita: "3 años y 10 meses de cárcel y la inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo". El expediente de los menores queda archivado, puesto que el tribunal de menores no ve indicios de delito. Para sostener esta denuncia la fiscalía solo presenta una prueba, el testimonio de los policías, no habiendo ninguna otra prueba de que ocurrieran los hechos mencionados.

No es la primera vez que el gobierno español (el fiscal es el representante del gobierno en el proceso judicial) recurre a falsas denuncias contra activistas anticapitalistas de distintas ideologías, sólo con la falsa declaración de la policía (en el estado español la declaración policial tiene rango de prueba, no así la de los otros testigos). La diferencia en este caso, es que en lugar de un único sumario que afecte a todos los inculpados por los mismos hechos, el fiscal los ha separado en dos sumarios: uno con los tres activistas que pertenecen a distintas organizaciones, y otro, exclusivamente contra los militantes comunistas del PCPC y de la CJC-JCPC.

Por todo lo expuesto el Comité Ejecutivo del PCPE, entendiendo esta situación de persecución y represión contra tres militantes comunistas -que pueden terminar siendo condenados a prisión en el juicio a celebrar en los próximos meses- como una acción planificada por los aparatos del estado contra nuestro proyecto político y contra el desarrollo de una opción revolucionaria en el Estado Español acuerda:

- Realizar una campaña informativa a nivel internacional, para que se conozca el carácter represor del sistema monárquico - burgués español, y su falsario discurso democrático.

- Solicitar la solidaridad de cuantas personas y organizaciones políticas compartan la lucha antifascista en cualquier lugar.

- Desarrollar en los próximos meses acciones de protesta, y en solidaridad con los tres procesados, exigiendo el sobreseimiento de la causa. Igualmente para los otros tres compañeros antifascistas juzgados en pieza aparte.

- Continuar, e intensificar, la campaña contra el ascenso del fascismo en el estado español, y las complicidades en todos los aparatos del estado. Denunciando, de manera especial, el ascenso en el escalafón policial de mandos de individuos declaradamente fascistas; promovidos en los últimos años con toda preferencia desde las mismas academias de policía del estado.

¡POR LA LIBERTAD DE LOS ENJUICIADOS DE BARCELONA! 
LUCHA INCONDICIONAL CONTRA EL SISTEMA MONÁRQUICO-BURGUÉS




ENGLISH


Juanjo Serrano, PCPC member as well as integrant of the PCPE Central Committee when everything happened, along with two CJC/JCPC members, waiting for a trial in which they can be sentenced to three years and ten months prison terms each of them.

The State prosecution demands three years and ten months prison terms for three Spanish communists, PCPE and CJC members. The State prosecutor bases its demands in the events that took place in Barcelona on 14th November 2007 in the demonstration in protest against the murder of a young antifascist in Madrid on 11th November.

The accusation is a farce prepared by the police -based on fake proofs, with no evidence at all- in an attempt to demobilize the communist organitzation in this country, as well as other anticapitalist organizations that work within the antifascist movement. 

The facts that allowed this farce were the following:

On 11th November 2007, the young antifascist Carlos Palomino was murdered in Madrid's subway by a 23-years old fascist -Spanish professional soldier- when he was going to a demonstration of the fascist pary "Democracia Nacional". Gatherings and demonstrations all over Spain, also in Barcelona, began immediately to condemn this fascist murder.

The mood of the protesters was proportional to the brutality of the murder and the manipulation of the facts in the capitalist medias, which reported the news as "a battle between anti-system gangs".

On 14th November a demonstration was organized by several antifascist organizations and groups and from the very beginning it was clear that the Mossos d'Esquadra (led by the Conselour of Home Affairs, ICV-EUiA (Catalan partners of Izquierda Unida and PCE) member Saura had been given the order not to allow the demonstration to go on peacefully. The police operation was not proportional to the demonstration: the whole center of Barcelona was taken by riot police ready to charge, there were threats in the subway to the people leading to the demonstration, there were ambulances ready as if it was a war scenario. Police threatened to charge when the demonstration was beginning.

During the time in which the demonstration took place, there were several attempts by the police to stop the demonstration in several spots - that led to an increasing nervousness and indignation among protesters. The situation became worse as the demonstration went on, and when protesters had barely walked 400 meters there was a brutal police charge which created a situation of social shock impossible to justify, for the repression got widespread in the Passeig de Gràcia shopping zone and affected people who were just passing-by.

As a result of the police charge some agressions occurred, and some demonstrators had to be brought to the hospital by ambulance. There also were 5 people arrested, 2 CJC/JCPC comrades among them, who were brought to the main police station of the Mossos d'Esquadra in Barcelona and since among the people arrested there was a minor, police was obliged to call his family - otherwise they would all have been 48 hours without any kind of communication with the outside world.

PCPC and CJC/JCPC leaders went straigth to the police station, along with a lawyer and the parents of the arrested comrades. It was in that moment that the PCPC and CJC/JCPC members were required to identify themselves, and after a long while waiting in the police station they were told that they had been seen when everything happened in the demonstration and therefore charges were to be pressed against them. It was a total police farce - for there even was one of those comrades who had not been able to attend the demonstration because he was required to be at work - with the goal of criminalizing the antifascist fight and communist militancy.

The following days, the State prosecutor specified the accusation: there were three antifascists arrested in the demonstration. And there also were three PCPC-PCPE and CJC/JCPC comrades (one of them had been arrested - the remaining ones had been identified in the police station) which were accused of "a crime of attack and disturbance" for -they state- making a barricade with containers and for throwing stones to the police. They are asking for "three years and 10 months in prison and special and prohibition of holding public office.

The records of the minors were filed, for the minors' court does not see crime evidences. To support this denunciation the district attorney's office has only one proof: the testimony of the police officers. There are no other proofs of those events happening.

It is not the first time that the Spanish government (the district attorney is the representative of the government in the judicial process) appeals to false denunciations against anticapitalist activists of different ideologies, only with the false statement of the police (in the Spanish State the police statement is regarded as an evidence, while other witnesses are not considered evidence). The difference in this case, is that instead of gathering all the accused people in one process, the district attorney has split them in two processes: one with three activists who belong to different organizations, and another one, only against the communist members of the PCPC and of the CJC-JCPC.

Because of all this the Executive board of the PCPE, considering this situation of pursuit and repression against three communist members - who can end up in jail if they are found guilty in the trial which will be held within the next months - as an action planned by the state against our political project and against the development of a revolutionary option in the Spanish State calls on the need to:

- To carry an informative worldwide campaign, to spread knowledge of the oppresor character of this monarchical-burgoise Spanish system and it's fake democratic appearance.

- To request the solidarity of all the persons and political organizations that share the antifascist struggle anywhere.

- To develop in the next months actions of protest, and in solidarity with the three accused people, demanding a legal investigation. Same for the other three antifascist partners judged in a separate process.

- To continue, and to intensify, the campaign against the rise of fascism in the Spanish State, and the complicities with it in the State. Denouncing, in a special way, the promotion within the police force of fascists promoted in the last years with all preference from the state police acadamies.

FREEDOM OF THOSE BEING JUDGED IN BARCELONA! 
UNCONDITIONAL STRUGGLE AGAINST THE MONARCHICAL-BURGEOISE SYSTEM!